Lecciones de Armonía
Hete aquí las cosas que yo hago en el conservatorio. Entre líos de claves de sol, de do en primera, en tercera, en cuarta y en segunda, claves de fa en cuarta o tercera, notas pedal, síncopas, corcheas, tónicas, dominantes y bajos continuos, me paso las tardes.Algo que aprendí hace tiempo es que la música se parece a muchas cosas, y en cambio, no se parece a nada en particular. Como el truco ese de la tabla del 9 -en que sumadas las cifras de los números, debían sumar 9- se parece a la manera de hacer intérvalos inversos -un intérvalo y su inverso, siempre sumarán 9, así tenemos que el inverso de la séptima, es la segunda, el de la tercera, la sexta, etcétera, etcétera-. He descubierto, además otro término que se parece a muchas cosas en realidad:
Ritmo armónicoO dicho en román paladino: La sensación que nos da la música, depende siempre del fondo, de la armonía, del bajo, y no de la melodía. Básicamente, como debiera ser todo en la vida. Depender del fondo y no de la forma.
Freqüencia en que se cambia de acorde. Si el ritmo armónico es lento (es decir, hay pocos cambios) la música da sensación de calma, de tranquilidad, de apacibilidad. Si por contra, es rápido, los cambios le dan a la música en general y a la melodía en particular, una sensación angustiosa, nerviosa.
Otra cosa, es que sea así.
Ladusvala alzó el vuelo a las
10:44 
5 pluma(s)
Hey! I use HTML tags to put music on my blog.. do you want to do the same?
It will be a possibility. Me knowledge of the HTML are poorer even than my English, and, if I know how to do it, I'll be able to do it: As I said, I'm an intrigued ignorant.
l'armonia és una d'eixes coses en la vida que et fan veure el món d'una altra manera. algun professor de la matèria em va dir, ja fa un temps, que construir l'armonia d'una obra és una tasca similar a la que fan els arquitectes. allò que sí està clar és que si bé, l'armonia és el que la gent xiula o "canturreja", la música mai seria ella sense la seua armonia. i això, és el que s'oblida en les persones. molta melodia exterior i, en moltes ocasions, cap mena de base armònica.
molts petons
Exacte, l'armonía es el fonament de la música, si l'armonía es simple, la música es simple, o al contrari. Un edifici depen més dels fonaments que de la façana. Pot ser terriblement bonica, pero si no té uns bons fonaments, caurà, emportant-se de pasada, la resta de l'edifici al terra. Podríam dir que les persones també som així.
he regellit el meu comentari anterior i me n'he adonat d'un error que vaig cometre. en la frase on diu "l'armonia és el que la gent xiula [...]" hauria de dir, lògicament, "la MELODIA és el que la gent xiula [...]>. Suposo que així, ja li trobareu sentit complet al que pretenia dir.
d'altra banda a allò que dèiem ahir, penso que també l'evolució de l'armonia ha patit un camí ben semblant al que li ha passat a la societat. és a dir, ens hem anat complicant, enrevessant i ens hem acostum a anar escoltant cada cop coses més "malsonants" (?) i "diferents". Tot i això, -tot i l'evolució humana- sempre ens quedarà una bona cadència perfecta de setena de dominant - tònica amb retard 4-3 on poder retrobar-nos amb la "il·lustració humana" i la cara amable d'una societat -i una música- que avui dia no ho són tant. un petonàs
¿Otra pluma de recuerdo?
« A la Alambrada